Thursday, August 9, 2007
el camí clar
no només s'esperava que tot allò deixés de ser trascendent: des de dins no hi havia cap altra opció. potser un silenci, o una imatge; potser un traç, o una llum entre persiana. si existien les respostes terrenals no calia res més que esperar la revelació. mentrestant, aigua i sabó entre plats memòria i rastres. guanya, guanya qui estigui més temps somiant per la finestra.. i així el sentit del joc. un joc. un xantantge. una amenaça.
ciutat nova on l'aran colpeja
guanya. guanya qui estigui més temps somiant
per la finestra. l'aran colpeja.
els papers que vull
no tots els dies era igual. cada perfil sinuós
que es despertava
li parlava d'idees diferents.
quants viatges
quantes imatges,
aquest color sí
aquest altre no.
per desfer-se d'aquell embolic
es deixava anar els cabells.
Subscribe to:
Posts (Atom)