el camí clar

no només s'esperava que tot allò deixés de ser trascendent: des de dins no hi havia cap altra opció. potser un silenci, o una imatge; potser un traç, o una llum entre persiana. si existien les respostes terrenals no calia res més que esperar la revelació. mentrestant, aigua i sabó entre plats memòria i rastres. guanya, guanya qui estigui més temps somiant per la finestra.. i així el sentit del joc. un joc. un xantantge. una amenaça.